“Coherents amb les nostres idees, la perseverança ha estat la bandera que ha omplert de sentit tots i cadascun dels plats que hem cuinat”
El restaurant Semproniana, fundat i dirigit per l’Ada Parellada, ha dut a terme una evolució en l’àmbit de la conscienciació i les bones pràctiques que l’han convertit en un puntal de la reducció del malbaratament alimentari.
Tot va començar amb una auditoria que els va servir per quantificar el menjar que llençaven i la seva tipologia. I això va empènyer a posar fi a determinades pràctiques o innovar en la manera detreballar.
Tal i com ens explica l’Ada, “el més important a l’hora d’evitar generar residus és ajustar bé les compres i aplicar les tecnologies per ser més eficients”, i més “quan t’adones del que malbarates, fas un estudi i una reflexió sobre si els plats són prou atractius pels clients o si el títol de la carta crida prou l’atenció”. Això, a banda de reduir el malbaratament també els fa millorar a nivell de rendiment.
Al Semproniana hi trobem una carta on podem triar la mida dels plats, segons la gana i el pressupost que tinguem, cosa que permet al restaurant adaptar-se a la “butxaca del país”. Perquè una manera que la gent pugui menjar a menys preu i al restaurador li surtin els comptes és ajustar les quantitats. En aquest sentit s’evita servir quantitats excessives que la majoria de comensals no s’acaben, i així no es llença menjar.
Tot i que la seva besàvia va ser la primera en regalar el pa al seu restaurant, l’Ada no el serveix llevat que els clients en demanin. “El pa que serveixo és bo i per tant no és barat”, i és així com evita el seu mabaratament habitual associat al seu baix preu.
El restaurant deixa triar la salsa que el client prefereixi o li sembli més adient d’acompanyament. Això contribueix a que els clients no en deixin ni una engruna al plat.
El Semproniana també participa a la campanya Remenja’mmm per normalitzar entre els clients que no s’han acabat el menjar del plat i la beguda l’hàbit d’endur-s’ho a casa.
Tot i que cal reconèixer que aquestes pràctiques suposen un esforç tant de temps com econòmic pel restaurador, fer bé les coses també té la seva recompensa. Aquest és el cas del Semproniana, amb l’Ada al capdavant, un exemple de sensibilització per als seus companys de professió i la ciutadania.
