Una empresa de restauració que viu la qualitat alimentària i la calidesa humana, així es defineix en la seva pàgina web i així intenta cuidar tots els serveis de cuina que ofereix a qualsevol client, des d’un càtering per a un esdeveniment fins a un menjador d’escola bressol.
Entenent que, en coherència amb la qualitat dels productes i del tracte que ofereixen, el malbaratament alimentari no té lloc dins la seva filosofia, han aconseguit reduir-lo a la mínima expressió (un 1% aproximadament) i, el poc sobrant, el donen a col·lectius necessitats. Des que va engegar el Pont Alimentari, al gener del 2015, F. ROCA Qualitat Humana ha estat un dels col·laboradors més entusiastes i s’ha ofert sempre per orientar i recolzar el projecte.
Però, com és possible que una empresa que ofereix uns 7.000 àpats diaris pugui NO tenir excedents cuinats? Ramón Luque ens ho explica així: “Sovint tenim diferents torns de menjador; primer mengen els petits, després els grans, després els mestres i al final la família” (diu, referint-se així als treballadors que han realitzat el servei). “Tenim un protocol d’anàlisi dels punts de risc de malbaratament que està molt treballat amb els caps de cuina i, les poques minves que encara hi havia en algunes cuines, amb el qüestionament nascut del Pont Alimentari s’han detectat i quasi s’han eliminat del tot”. “També, deixem sempre una part final del menjar dins de les cambres fins a darrera hora, que és la part que tenim reservada per repeticions, i si no se’n gasta, com que s’ha conservat adequadament, no es converteix en minva”.
Però l’empresa va encara més enllà i un dels objectius que es marca com a línia de treball global i que es tradueix en la seva pràctica empresarial és promoure una cultura conscient de l’alimentació. Comprar els productes de proximitat, intentar utilitzar aliments ecològics, promoure els plats que són de temporada, etc. “Cuinant per col·lectivitats, intentem treballar la cuina d’aprofitament també amb el client”, apunta Luque. “Per exemple, recomanem servir segons el que demana el comensal i no les mateixes quantitats a tothom perquè ho paguen. Intentem estendre la idea que ningú paga perquè un altre llenci el menjar, sinó per menjar correctament”.
